El mar és el mitjà de vida per a moltes persones que habiten a les seves costes i que en depenen per la seva feina, relacionada directament o indirectament amb l’ecosistema marí. Per a moltes altres persones, el mar s’ha convertit en un lloc d’oci i recreació. En definitiva, una gran part de la població es concentra a la franja costanera de manera permanent o almenys periòdica, i interacciona amb el mar i la costa de les maneres més diverses, des d’aquelles persones que treballen a una empresa conservera fins al banyista o pescador recreatiu ocasional.
 |
 |
En els últims anys, s’ha introduït el concepte de desenvolupament sostenible com a model de gestió dels recursos naturals. Aquest concepte es basa en el fet que els recursos no són inesgotables, sinó que tenen una capacitat de regeneració limitada. Per tant, hem de respectar aquesta limitació si volem continuar explotant els recursos d’una manera duradora.
Això es fa especialment evident en el cas de la pesca professional. Els mitjans tecnològics han avançat tant des de fa cinc o sis dècades que la capacitat de capturar peix és enorme a les flotes modernes i va més enllà d’allò que l’ecosistema pot produir. Per aquesta raó, és necessari gestionar d’alguna manera aquesta activitat de manera que es capturi només l’excedent i es respecti una població mínima que regeneri tot allò capturat. Així doncs, la majoria de les espècies d’interès comercial estan regulades per quotes, que són fixades per les autoritats amb l’assessorament dels científics.
|
|
|
 |
Aquesta pressió derivada de l’activitat humana pot ser, en alguns casos, com l’estuari del Nervión o el port de Pasajes, tan intensa i continuada durant diverses dècades que l’ecosistema no és capaç d’absorbir l’enorme impacte que això suposa. Es dóna aleshores una situació de desequilibri permanent en el qual tant les característiques fisicoquímiques del medi (corrents, contingut en contaminants, naturalesa dels fons, transparència de l’aigua, etc.) com les comunitats naturals de microorganismes, plantes i animals que l’habiten es veuen alterades, la majoria de les vegades de manera irreversible.
El motiu d’això és que els elements que componen l’ecosistema marí, tant físics, químics com biològics, són tan nombrosos i les relacions entre ells tan complexes, que qualsevol alteració provoca una reacció en cadena de la qual és molt difícil fer marxa enrere. Per veure-ho d’una manera simple, és com treure una peça d’un castell de cartes. Es creu que la causa de la proliferació de meduses a les nostres costes durant l’estiu als últims anys és alguna alteració d’aquest tipus.
|
 |
 |
 |
A més, com el mar és un medi continu i sense barreres, els efectes de les nostres activitats no es limiten a un espai concret i tancat, sinó que les seves conseqüències poden manifestar-se a molts quilòmetres de distància. Pensem, per exemple, en el cas dels abocaments de petroli.
|
|
|
|
|
