EL PEIX EN RELACIÓ AMB LA SALUT .

• El peix és un aliment nutritiu, gustós i molt saludable, recomanable per a totes les edats .
• Component essencial de la dieta mediterrània, tan equilibrada i beneficiosa per a la salut .
• Es tracta d’un aliment amb un contingut relativament baix en calories .
• Els peixos són rics en proteïnes d’alt valor biològic. Les seves proteïnes contenen tots els aminoàcids essencials necessaris per al desenvolupament, creixement i manteniment corporal .
• Conté minerals indispensables per a l’organisme (calci, ferro, fòsfor, magnesi, iode, potassi) i és també una bona font de vitamines (vitamines A, D, E, vitamines del grup B)..
• Els greixos del peix són d’allò més saludables, perquè són insaturats. Els àcids grassos omega-3, presents en gran quantitat al peix blau, ens ajuden a regular els nivells de colesterol, redueixen la pressió arterial i ens protegeixen de les malalties cardiovasculars.
• Diferents components del peix ajuden a prevenir diversos trastorns: articulars, ossis, goll, etc ..
• És a més un aliment fàcil de digerir.
• Es recomana consumir peix com a mínim quatre vegades a la setmana, de les quals com a mínim dues racions de peix blau.

PEIX BLANC O BLAU?

El contingut en greix de les espècies de peix és molt variable, i en funció d’aquest contingut poden dividir-se en peixos blancs (contenen menys d’un 2% de greix), semigrassos (amb un contingut de greix d’entre el 2% i el 5%) i peixos grassos o blaus (contingut de greix superior al 5%).

	BLANC	BLAU	SEMIGRÁS
Anxova		X
Sardina		X
Sorell		X
Verat		X
Lluç	X
Rap	X
Gall	X
Bonítol		X
Tonyina		X
Bacallà	X
Llenguado	X
Llobarro	X
Salmó		X
Daurada			X
Truita			X
Besuc			X
Turbot	X

FRESCOR DEL PEIX

Es pot distingir si el peix està acabat de capturar. La clau: fixar-se en la pell, els ulls, les ganyes i l’olor.

No totes les espècies es deterioren de la mateixa manera. Per exemple, una anxova amb prou feines dura quatre dies, mentre que un bonítol o una tonyina poden aguantar tres setmanes si es mantenen en bones condicions.

Existeixen una sèrie de variables que ens permeten determinar amb força exactitud la frescor d’un peix per saber quants dies podem seguir mantenint-lo en cambra abans del seu consum. Els quatre indicadors bàsics de frescor són la pell, els ulls, les ganyes i l’olor.

Una pell lluminosa i amb brillantor és generalment una bona senyal. Gairebé tots els peixos acabats de capturar estan coberts d’una mucosa transparent que els serveix de protecció. Encara que aquesta capa desapareix moltes vegades per la manipulació i les rentades, la brillantor i els colors nítids es mantenen en els exemplars més frescos .

També els ulls diuen molt del seu estat. En el cas del lluç, com mes plans, millor. Per contra, l’enfonsament dels globus oculars i l’esborrallament de la pupil·la, que amb el temps es torna gris, indiquen que la data de caducitat està pròxima.

L’olfacte és una altra de les guies elementals. Si l’exemplar és fresc, gairebé no té olor, únicament una lleu aroma a algues marines i marisc, que es va fent més penetrant i desagradable a mesura que passa el temps. .

Una última senyal són les ganyes, que és un indicador fonamental entre els professionals del sector. En general, unes ganyes vermelles i brillants delaten un peix fresc .

Existeixen altres paràmetres, més difícils de detectar per part dels consumidors. Per exemple, la textura: es tracta de palpar la peça de la cua al cap per veure si està ferm. Si en pressionar amb el dit el múscul recupera la seva posició inicial, es pot dir que està fresc. Així mateix, la capacitat de conservació té molt a veure amb la mida del peix. Com més petit, menys temps aguanta en bones condicions. Hi ha una altra regla bàsica: les espècies amb més greix –per exemple, el salmó– es deterioren més ràpidament que les altres. Capítol a part mereixen els túnids, amb una resistència al pas del temps molt superior a la resta de les espècies.